martes, 13 de julio de 2010

Sobre el ayer y la mujer que jamás han de volver


Norma Jeane Baker
(Los Ángeles, 1926 - 1962)

ALINE

J'avais dessiné sur le sable
son doux visage qui me souriait.
Puis il a plu sur cette plage
dans cet orage elle a disparu.



Et j'ai crié, crié: Aline!
Faut qu'elle revienne!
Et j'ai pleuré, pleuré,
oh, j'avais trop de peine!



Je me suis assis auprès de son âme
mais la belle dame s'était enfuie.
Je l'ai cherchée sans plus y croire
et sans un espoir pour me guider.



Et j'ai crié, crié: Aline!
Pour qu'elle revienne!
Et j'ai pleuré, pleuré,
oh, j'avais trop de peine!
Je n'ai gardé que ce doux visage
comme une épave sur le sable mouillé.



Et j'ai crié, crié: Aline!
Faut qu'elle revienne!
Et j'ai pleuré, pleuré,
oh, j'avais trop de peine!
Et j'ai crié, crié: Aline!
Faut qu'elle revienne!



Et j'ai pleuré, pleuré,
oh, j'avais trop de peine!
Et j'ai crié, crié: Aline!
Faut qu'elle revienne!
Et j'ai pleuré, pleuré,
oh, j'avais trop de peine!

(Canción compuesta e interpretada por el cantante Christophe en 1965)



ALINE

Dibujé sobre la arena de la playa
aquel dulce semblante que me sonreía.
Luego empezó a llover y se borró,
al igual que ella desapareció de mi vida.



Entonces grité: ¡Aline!
¡Necesito volverte a ver!
Y al mismo tiempo lloré,
porque su ausencia
en la depresión me hundía.



Me senté cerca de donde el dibujo estaba,
pero ni siquiera su figura pude retener.
Traté de buscarla a pesar de perder
la fe y la esperanza que me quedaban.



Mi único norte, mi obsesión
era gritar su nombre:
¡Aline!
¡Te imploro que vuelvas
y no te vayas!
¡Aline!
¡Alivia el peso del dolor
de esta pobre alma desesperada!


Marilyn Monroe

No hacía más que llorar y llamarla:
¡Aline!
Pero los gritos y las lágrimas
no me sirvieron de nada.
Lo único que de ella pude conservar
fueron unos granos de arena mojada.

(Traducción de Andrés González Déniz)


Christophe
(Daniel Bevilacqua)
(Juvisy-sur-Orge, 1945)

No hay comentarios:

Publicar un comentario