(Barcelona, 1922 -1991)
PASEO DE GRACIA, 2
Río con menosprecio de la gloria.
Porque la gloria ¿qué es? Sólo un recuerdo.
Amarrar a la tierra uno su nombre
para que quede alzado firmemente
cuando el viento del tiempo va pasando.
Si la gloria es recuerdo ¿vale, acaso,
un nombre sin un cuerpo en el futuro?
Si uno vive en su vida únicamente
y uno muere a su vida cuando muere,
la gloria ¿para qué? También la tierra,
como otro cuerpo más, morirá un día.
Y tienen que pudrirse en su cadáver
los nombres. Todo olvido para siempre.
Río con menosprecio de mí mismo.
Floquet de neu
"Copito de nieve"
(Río Muni, 1963 - Barcelona, 2003)
PASSEIG DE GRÀCIA, 2
Riu amb menyspreu de la glòria.
Perquè la glòria ¿quina és? Només un record.
Amarrar a la terra un el seu nom
perquè quedi alçat fermament
quan el vent del temps va passant.
Si la glòria és record ¿val, potser,
un nom sense un cos en el futur?
Si un viu en la seva vida únicament
i un mor a la seva vida quan mor,
la glòria ¿per a què? També la terra,
com un altre cos més, morirà un dia.
I han de podrir-se en el seu cadàver
els noms. Tot oblit per sempre.
Riu amb menyspreu de mi mateix.
Riu amb menyspreu de la glòria.
Perquè la glòria ¿quina és? Només un record.
Amarrar a la terra un el seu nom
perquè quedi alçat fermament
quan el vent del temps va passant.
Si la glòria és record ¿val, potser,
un nom sense un cos en el futur?
Si un viu en la seva vida únicament
i un mor a la seva vida quan mor,
la glòria ¿per a què? També la terra,
com un altre cos més, morirà un dia.
I han de podrir-se en el seu cadàver
els noms. Tot oblit per sempre.
Riu amb menyspreu de mi mateix.
CALLE DE TRAFALGAR, 3
Duele, es cierto, estar solo. Sin las cosas
que uno esperó obtener para su vida.
Ni siquiera el amor he conseguido.
Y el amor es lo fácil. Lo primario.
Lo que todos poseen. Yo estoy solo.
Ni siquiera el amor he conseguido.
Tiene que haber amor. Está en los libros,
en el cine, está en mí. Yo lo he sentido
cercano, casi al tacto de la mano.
Y no pude aprehender ese amor mutuo.
Como si hubiera un vidrio que impidiera
coger lo que uno tiene ya por suyo.
Las aceras que enmarcan la calzada
se evaden quietamente hacia lo lejos.
Tal vez lleguen a unirse en la distancia.
Gran Via de les Corts Catalanes
CARRER DE TRAFALGAR, 3
Fa mal, és cert, estar sol. Sense les coses
que un va esperar obtenir a la seva vida.
Ni tan sols l'amor he aconseguit.
I l'amor és el fàcil. El primari.
El que tots tenen. Jo estic sol.
Ni tan sols l'amor he aconseguit.
Hi ha d'haver amor. Està en els llibres,
al cinema, està en mi. Jo ho he sentit
proper, gairebé al tacte de la mà.
I no vaig poder copsar aquest amor mutu.
Com si hi hagués un vidre que impedís
agafar el que un té ja per seu.
Les voreres que emmarquen la calçada
s'evadeixen quietament cap al lluny.
Potser arribin a unir-se en la distància.
Fa mal, és cert, estar sol. Sense les coses
que un va esperar obtenir a la seva vida.
Ni tan sols l'amor he aconseguit.
I l'amor és el fàcil. El primari.
El que tots tenen. Jo estic sol.
Ni tan sols l'amor he aconseguit.
Hi ha d'haver amor. Està en els llibres,
al cinema, està en mi. Jo ho he sentit
proper, gairebé al tacte de la mà.
I no vaig poder copsar aquest amor mutu.
Com si hi hagués un vidre que impedís
agafar el que un té ja per seu.
Les voreres que emmarquen la calçada
s'evadeixen quietament cap al lluny.
Potser arribin a unir-se en la distància.
[Poemas tomados de Fonollosa, José María: Ciudad del hombre: Barcelona, DVD, 2002, 3ª ed., (pról. de José Ángel Cilleruelo), pp. 123]
Passeig de Gràcia
No hay comentarios:
Publicar un comentario