Un rendit homenatge a l'eterna bellesa femenina

Venus Afrodita de la isla cíclada de Milo

(Esculpida en torno a los años 130 - 100 a. C.)

[Probable autor: Alejandro de Antioquía]

DAVANT LA VENUS DE MILO

AL MUSEU DEL LOUVRE

Blanc ideal que en pedra se transforma

i en element encarna l'hermosura,

del fons s'aixeca de la idea pura

com el cànon antic, d'augusta norma.

A tota escola i a tot gust conforme

l'alta serenitat d'eixa figura,

conserva encar l'original frescura

del mar de Grècia, pare de la forma.

Púdica, sense braços, desespera

al Faune encabritat que allà l'espia;

l'essència exhalen d'una edat primera

i cants de pitagòrica harmonia

els ulls oberts en eternal ceguera

i els cabells que degoten ambrosia.

(Poema escrito por Miquel dels Sants Oliver i Tolrà)

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

(Campanet, 1864 - Barcelona, 1920)

ANTE LA VENUS DE MILO

EN EL MUSEO DEL LOUVRE

Blanco ideal que en piedra se transforma

y en elemento encarna a la hermosura,

se alza del fondo de la idea pura,

canon antiguo de la augusta norma.

A toda escuela y gusto bien se ahorma

la alta serenidad de esta figura

que guarda aún la prístina frescura

del mar de Grecia, padre de la forma.

Púdica, aunque sin brazos, desespera

al Fauno encabritado que la espía;

y esencia exhalan de una edad primera

cantos de pitagórica armonía

los claros ojos de eternal ceguera

y esos cabellos que unge la ambrosía.

(Traducción de Carlos Clementson)