lunes, 20 de abril de 2009

El sentimiento de la tierra catalana



Lluís Llach
(Verges, Girona, 7 de mayo de 1948)


Cap Roig

Tamariu

Cadaqués

Aigua-blava


CATALUNYA

"El meu país és tan petit que quan el sol se'n va dormir
mai no está prou segur d'haber-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val!
És així com m'agrada a mí i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans, tan se val!
És així com m'agrada a mí i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor
si es que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m'agrada a mí i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país."

(Canción de Lluís Maria Francesc de Paula Llach i Grande)


Cala Giverola

Altafulla

Calella de Palafrugell

S'Alguer
Cala de Cap Roig


CATALUÑA

Mi país es tan pequeño que cuando el sol se va a dormir
nunca está seguro de haberlo visto.
Dicen las viejas sabias que es por eso que regresa.
Puede ser que exageren, pero da igual.
Así es como me gusta y no sabría añadir nada más.
Canto al sentimiento de estar enfermo de amor por mi país.

Mi país es tan diminuto que desde lo alto de un campanario
siempre se puede divisar el de las aldeas vecinas.
Dicen que esos pueblos tienen miedo de verse abandonados
o de crecer desmesuradamente y perder su carácter rural,
tanto da. Es así como los quiero y no sabría decir nada más.
Canto porque me siento enfermo de amor por mi patria.

Mi país es tan minúsculo que siempre cabe dentro del corazón,
sobre todo si la vida nos arrastra lejos, hacia el extranjero.
Entonces nos convertimos en contrabandistas
cuyo tesoro es el amor patriótico que no se puede interceptar
mientras no se inventen detectores para los secretos del alma.

Así es como siento mi amor por Cataluña, tierra sufrida y sagrada.
Y así es, tan pequeña, que me duele y la idolatro.
No tengo nada más que decir, salvo que siempre cantaré
con el corazón herido de muerte por pasión hacia la tierra catalana.


Montserrat

Cala Forn

Sa Conca

Tossa de Mar

No hay comentarios:

Publicar un comentario