lunes, 7 de junio de 2010

Un poeta desconocido fuera del ámbito catalán


Eduardo Sanahuja
(Barcelona, 1953)

TROSSOS

No tinguis temptacions de jugador.
Que es reparteixin ells totes les cartes
i totes les victòries importants.
No vulguis competir, perquè perdràs.
Pensa que no n'hi a prou de ser cavall
per triomfar a la cursa dels cavalls.
Al final de la cursa, de la nostra,
només hi haurà un balanç, dues preguntes:
qui has estimat, qui t'ha estimat a tu.


"Los jugadores de cartas"
Hermanos Le Nain (Antoine, Louis y Mathieu)
(Francia, siglo XVII)

TROZOS

No tengas tentación de jugador.
Que se repartan ellos la baraja
y todas las victorias importantes.
No quieras competir: vas a perder.
Piensa que ser caballo no es bastante
para ganar carreras de caballos.
Al llegar al final de la carrera
habrá sólo un balance, dos preguntas:
a quién amaste, quién te ha amado a ti.

(Traducción de Jordi Virallonga)



TÉ UN POEMA AMAGAT

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.



TENGO UN POEMA ESCONDIDO

De pequeño escondí todas las piedras verdes
que buscaba con amor por las playas ardientes
en los cajones secretos del armario del abuelo
o en el fondo de un aljibe, como joyas submarinas.
Ocultaba en la cama el frío de las espinas
y en la alacena guardaba lápices y papeles.
De mayor hice lo mismo, más o menos lo mismo,
con cosas más selectas y escondrijos más dignos.


Cala Estreta en el municipio de Palamós
(Gerona)
Costa Brava

D'HORES DESPENTINADES


Ara que tinc les hores davant meu
i em xuclen temps endins despentinades
i em deixen el record sense relleu,
ineficaç forat de foradades


que es creuen per espais arrossegats;
ara que tinc davant xarop de llunes,
m'assec a llit i jec i dic als rats:
rosegadors, raeu-me, feu-me runes,


feu polseguera, feu rovell, feu cendra,
feu i desfeu el breu viatge breu,
aquest llampec, aquest brogit d'un dia,


feu i desfeu, preneu, tot és per prendre
ara que tinc les hores davant meu,
i que no tinc les hores que tenia.



EN LAS HORAS DE VIGILIA

Ahora que tengo las horas ante mí
y me absorben tiempos desarreglados
que me dejan un recuerdo sin relieve,
como un vacuo agujero entre socavones

que se cruzan por espacios pisoteados.
Ahora que debo ingerir el jarabe de la luna,
me siento en la cama y le digo a las ratas:
roedores, roedme, hacedme hendiduras.

Convertidme en polvareda, yema, ceniza.
Hacedme y deshacedme leve este viaje breve,
este relámpago, este zumbido de un día.

Hacedlo y rehacedlo, tomadme, por no variar,
ahora que enfrento las horas ante mí
y que no tengo las horas que tenía.

(Traducción de Andrés González Déniz)


1 comentario:

  1. Recuerdo un libro de poemas que me dejaron cuando estaba destinado en Mallorca y era de este señor. Aquel libro me hizo meditar muchas cosas.

    ResponderEliminar