Catedral gótica de Barcelona dedicada a la Santa Cruz y Santa Eulalia
erigida sobre la altiplanicie donde se originó el núcleo de la ciudad
PRODIGIOSA
CONDAL METRÓPOLI
Yo una vez conocí
una Barcelona bulliciosa
entre cuyas calles me perdí
con mirada de asombro.
Lo primero que vi
fueron las luces del Molino Rojo
antes de que el autobús me dejara,
en la noche a
solas,
El teatro de variedades, café-concierto, cabaret o "music-hall"
de la Avenida del Paralelo abrió sus puertas por primera vez en 1898
al pie de la estatua de Colón
con gente peligrosa.
Subí Las Ramblas sorprendido,
con un macuto al hombro,
buscando una pensión donde dormir
en el Barrio
Gótico.
Así pasó que descubrí
una catedral cochambrosa
Monumento a Colón del arquitecto Gaietà Buïgas y Ravà
situado en el Portal de la Paz que se inauguró en junio de 1888
y al día siguiente
otra moderna y esquelética.
Me pareció un laberinto
babélico y enorme
que no daba señales de límites
que lo contuvieran.
Fachada del Nacimiento de Jesús en la catedral
de La Sagrada Familia del genial Antonio Gaudí
Observaba personas
de todos los rincones del orbe
mientras paseaba
sobre los círculos de sus losetas.
Aquel enjambre mágico
me obsesiona desde entonces.
Panorámica de Barcelona desde el Parque Güell construido
entre 1900 y 1914 gracias al talento febril de Antonio Gaudí
PRODIGIOSA COMTAL METRÒPOLI
Jo una vegada vaig conèixer
una Barcelona bulliciosa
entre els carrers em vaig perdre
amb mirada de sorpresa.
El primer que vaig veure
van ser els llums del Molí Vermell
abans que l'autobús em deixés, en la nit tot sol,
L'inacabable riu de la vida de Les Rambles a la nit
al peu de l'estatua de Colom
amb gent perillosa.
Vaig pujar la Rambla sorprès,
amb una motxilla a l'espatlla,
buscant una pensió on dormir
al Barri Gòtic.
Així va pasar que vaig descubrir
una catedral bruta
Carrer del Bisbe amb evocacions medievals
i l'endemà
una altra moderna i esquelética.
Em va semblar un laberint
babèlic i enorme
que no donava senyals
de límits que el continguessin.
Antigues muralles romanes i la vella catedral al Barri Gòtic
Observava persones
de tots els racons de l'orbe
mentre passejava
sobre els cercles de les seves llosetes.
Aquell eixam màgic
m'obsessiona des de llavors.
(Traducció d'Andreu González Déniz)
La Torre Agbar de Barcelona a l'Avinguda Diagonal
PRODIGIOSA COMTAL METRÒPOLI
Jo una vegada vaig conèixer
una Barcelona bulliciosa
entre els carrers em vaig perdre
amb mirada de sorpresa.
El primer que vaig veure
van ser els llums del Molí Vermell
abans que l'autobús em deixés, en la nit tot sol,
al peu de l'estatua de Colom
amb gent perillosa.
Vaig pujar la Rambla sorprès,
amb una motxilla a l'espatlla,
buscant una pensió on dormir
al Barri Gòtic.
Així va pasar que vaig descubrir
una catedral bruta
i l'endemà
una altra moderna i esquelética.
Em va semblar un laberint
babèlic i enorme
que no donava senyals
de límits que el continguessin.
Observava persones
de tots els racons de l'orbe
mentre passejava
sobre els cercles de les seves llosetes.
Aquell eixam màgic
m'obsessiona des de llavors.
(Traducció d'Andreu González Déniz)
No hay comentarios:
Publicar un comentario